Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘obituari’

Dimecres dia 25 de juny moria l’escriptora Ana Maria Matute.  Des de la biblioteca volem tenir un record per a ella,  no en forma de resum de la seva biografia, que aquest dies ha aparegut a tots els diaris i culturals sino, com diu una companya de la biblioteca de Contestí, simplement  amb un parell de frases  que retraten la seva esència (una en forma d’il·lustració de Juanjo Sáez).

“ Siempre he creído, y sigo creyendo, que la imaginación y la fantasía son muy importantes, puesto que forman parte indisoluble de la realidad de nuestra vida.”

juanjosaez_matute

Per si us interessa, a la biblioteca podeu trobar els següents llibres: El polizón de Ulises (1965), Fiesta al noroeste (1978), Olvidado rey Gudú (1996), Aranmanoth (2000) i Paraiso inhabitado (2008)

Read Full Post »

Mor Georges Moustaki

Als 72 anys va morir ahir a Niza Georges Moustaki, el  trovador mediterrani.

Seductor i revolucionari, poeta i músic es va fer mundialment conegut a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb temes com Milord, que va fer cèlebre d’Edith Piaf, Le Metèque, La mer m’a donné,   Ma solitude o Li temps de vivre.

Contemporani d’una generació d’artistes que van donar a conèixer la “chanson française “, com el seu mestre Georges Brassens,  o Jacques Brel , Moustaki va compondre lletres de cançons per a melodies que van interpretar Edith Piaf, Yves Montand, Barbara o Serge Reggiani.

 

El seu últim concert el seu darrer concert el  va oferir en el Palau de la Música de Barcelona al gener de 2009, afligit ja d’una malaltia incurable . El febrer passat, assistit amb respiració artificial, va concedir la seva última entrevista al diari Nice Matin. “He donat la volta al món i als escenaris, grans i petits. He viscut coses magnífiques. He après que el que creiem adquirir és solament una petita i ínfima part del que ens queda per descobrir (…). Ara vull escriure, pintar. Consagrar el meu temps al que em dóna plaer, com sempre he fet”, deia llavors Moustaki, que deixa un repertori de 300 cançons.

De les moltes cançons que podíem haver triat per posar ara aquí, hem escollit Ma solitude perque  com diu la mateixa cançó, …”y si yo prefiero el amor de otra cortesana, ella serà en mi ultimo día, mi última compañera”

Read Full Post »

L’escriptor palmesà Cristòfol Serra va morir ahir als 89 anys, i amb ell es perd una de les veus més peculiars en llengua castellana del segles XX.
Si t’interesa saber que tenim a la biblioteca d’aquest autor, pots clicar a Cristofol Serra

Read Full Post »

L’escriptor catala Emili Teixidor morí dimarts.Aquest escriptor va conèixer l´èxit sobretot en els darrers anys de la seva vida amb el llibre Pa Negre, que el director mallorquí Agustí Villaronga va adaptar per al cinema i va aconseguir 7 premis Goya.
Gran part de la seva carrera literària es desenvolupa dins el món de la literatura infantil i juvenil,amb llibres molt coneguts, com l’Ocell de Foc. L’any 1995 va ser candidat al premi Andersen, considerat el Nòbel de la literatura juvenil.
Si us unteresa saber els llibres d’aquest autor que tenim a la biblioteca, clicau aquí.  Si el que us agradaria es veure la pel·lícula, podeu passar per la biblioteca  a cercar-la

Read Full Post »

Ha mort Teresa Pàmies

Des de la biblioteca volem tenir un record per Teresa Pàmies, que ha mort aquesta setmana als 92 anys a Granada. . A  la seva obra ens ha deixat el testimoni viu de la guerra civil espanyola i de l’exili català.

Podem dir que ha estat una escriptora marcada per les experiències que li tocà viure: la guerra, la clandestinitat i l’exili.  Aquest ‘exili la va dur a viure per diferents països d’Amèrica Llatina, Txecoslovaquia i França i no retornà a Catalunya fins el 1971, any que, amb el seu pare, Tomás Pàmies guanyà el premi Josep Pla amb el llibre Testament a Prega; el 1984 és honorada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i  el 2001 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Read Full Post »

Mor Cesária Evora

Gràcies a Cesária Evora, la diva dels peus descalços,  la música de Cap Verd s’ha fet sentir al cinc continents.

Encara que va tenir èxit en altres gèneres, Cesária Évora va ser majoritàriament relacionada amb la morna (gènere musical i de dansa originari de Cap Verd)

L’any 1998 recollia el premi de la música de la Unesco i l’any 2004 va endur-se el Grammy  al millor album de world music contemporània per Voz de amor.

Per si us interessa, aqui teniu Sodade , una de les seves cançons més característiques

Si us ha agradat, a la Biblioteca d’Artà podeu trobar Anthologie i a la Biblioteca de Sa Colònia Voz de amor

Read Full Post »

%d bloggers like this: