No obris els ulls

No obris els ulls

 Dave Gurney, que ja va protagonitzar Sé el que estàs pensant, la primera novel·la de John Verdon, ara té el repte de trobar l’assassí d’una núvia que va ser decapitada el dia de les seves noces amb centenars de convidats al jardí familiar. Les pistes apunten cap a un misteriós jardiner amb les facultats mentals pertorbades.

Si bé molts dels membres del Club de Lectura varen dir que el thriller no és un gènere que els agradi gaire, tots coincidírem que estam davant una novel·la molt ben feta, que aconsegueix enganxar el lector i que la trama no és senzilla, ja que a mesura que avança es complica cada vegada més, però que, a la vegada, també deixa moltes coses enlaire .

En aquesta obra John Verdon va molt més enllà de descobrir un assassí i posa davant del lector alguns temes tan durs com les addiccions, els abusos sexuals, la psicologia com a teràpia, els centres de reeducació, les relacions de parella, la moral d’una societat benestant, etc., i a la vegada ens fa reflexionar sobre les nostres creences. Com arribam a elles? Doncs,  de vegades, deixant de banda la lògica i els fets i deixant-nos endur per les emocions i els interessos personals.

Quan passàrem a parlar dels personatges, els lectors opinaren que queden definits per la seva personalitat.

Així, en Gurney és racional, molt intel·ligent, escrupolós amb els detalls, etc. Resoldre el cas és un repte per a la seva intel·ligència. Li apassiona la seva feina i, per això, accepta el cas encara que estigui jubilat. Però, si bé aquesta part laboral el domina, el que hem pogut veure és que no treballa igual la seva part emocional, ja que hi ha aspectes que no controla, com ara la relació amb el seu fill. Els lectors el consideraren un tipus massa egoista, que només es preocupa pel que ell sent. Durant l’obra, en cap moment es preocupa pel que sent la seva dona, ni davant el fet que ell hagi acceptat la feina estant jubilat, ni davant el sentiment d’ella per la mort  del seu únic fill.

Na Madelaine, al contrari, és una dona intuïtiva, emocional, que només desitja poder dur una vida reposada al camp amb el seu marit jubilat. Ella és la que el posa davant els seus problemes emocionals, perquè ell pugui resoldre’ls. Ella és capaç de veure els problemes de comunicació que hi ha entre ells.

De la núvia, na Jillian, el que sabem és a traves del que van contant els altres personatges, i en donen una imatge molt complexa i devastadora.

Comentàrem que Verdon ha creat una galeria de personatges molt recargolats que no deixen indiferent el lector.

Finalment, acabàrem dient que poques vegades una obra té el títol tan encertat.