Les veus del Pamano

Les veus del Pamano tracta la recuperació de la memòria històrica i ha estat, juntament amb A sang freda de Capote, una de les obres que, tal vegada, més ha agradat als lectors del Club de Lectura. I ha agradat no només per la temàtica i l’argument de l’obra, sinó també per la seva forma de narrar. I, si bé per a molts de nosaltres no era la primera obra de Cabré que llegíem, coincidírem que era la primera amb una estructura tan elaborada.

En aquesta novel•la Jaume Cabré fa còmplice al lector, el necessita, juga amb ell. Has d’estar ben ficat en la novel•la per poder seguir el seu fil, ja que els constants canvis de temps (endavant i endarrere) sense cap avís poden arribar a confondre. Com diu el mateix autor en una entrevista, aquest canvi temporal es pot arribar a produir, fins i tot, dins una mateixa frase. No obstant això, el que en principi podria ser considerat com una dificultat va suposar tot un al•licient per a la majoria dels lectors.

La novel•la comença el desembre de 2001, quan la Tina Bros, mestra, arriba al poble de Torena a la recerca de material sobre la història de les escoles locals i descobreix, per casualitat, uns quaderns amagats per l’Oriol Fontelles més de cinquanta anys abans, la lectura dels quals li fa investigar la vida i la mort d’aquest mestre i descobrir les veritats amagades.

Entre els dos mestres, personatges que presenten múltiples paral•lelismes, hi ha la figura omnipresent i omnipotent d’Elisenda, qui enllaça les dues èpoques: la d’Oriol i la de Tina. De fet, el personatge d’Elisenda va ser molt comentat, ja que és l’eix a l’entorn del qual es desenvolupa la història. Moguda per la venjança, és una dona sense escrúpols, segura de si mateixa i capaç de qualsevol cosa per obtenir el que ella vol, i tots els personatges, d’una manera o d’una altra, seran les seves víctimes.

També comentàrem la duresa de la postguerra en un poble petit, on vencedors i vençuts es coneixen i viuen porta per porta i, com en moltes ocasions, les represàlies que es duen a terme són més per motius personals que no polítics.

Finalment, us animam a llegir l’obra que a nosaltres ens ha engrescat tant, i us avançam que a finals d’any llegirem Jo confeso i que dia 12 de març de 2015, si no hi ha impediments, gaudirem de la presència de Jaume Cabré.

 

Aquí teniu la guia que es va fer per a la sessió:Les veus del Pamano