Bogeries de Brooklyn

bogeries     Encara que amb uns dies de retard, ara passam a fer la crònica de Bogeries de Brooklyn de Paul Auster, obra que comentàrem dia 23 d’abril com a cloenda del dia del llibre.

 Pels que no l’heu llegit,  us podem dir que Bogeries de Brooklyn  explica la vida de Nathan, un sexagenari divorciat i amb una vida aparentment gris que se’n va a Brooklyn per passar tranquil els seus darrers dies, però el que troba allà és una vida repleta d’aventures i vitalitat. És la típica novel·la de personatges que s’entrecreuen  i en Nathan serà l’eix central dels canvis en la vida de tots ells.

El dilema que va sorgir  entre els assistents és si aquesta vida quotidiana que ens conta n’Auster té qualque valor en si mateixa o no.

 Els més entusiastes han vist en aquesta obra la capacitat del ser humà per refer la seva vida; es tractaria d’una novel·la de segones oportunitats.

Altres tertulians la consideren poc profunda i opinen que temes com les drogues, la violència masclista, les sectes religioses, etc. es tracten molt superficialment i que podrien haver donat molt més joc.

En el que tots coincidiren és en l’opinió de que  el final és un poc massa  precipitat i que  l’autor s’esforça en que tot acabi bé, en trobar  un final feliç per a tothom.

També coincidiren en assenyalar la part més emotiva de l’obra en el moment en que  Auster, aprofitant el personatge d’en Tom, ret homenatge a Kafka i ens conta aquesta història:

“Un any abans de la seva mort, passejava F. Kafka pel parc Steglitz, a Berlín, quan es va trobar amb una nena que plorava desconsolada la pèrdua de la seva nina. Per calmar a la petita Kafka es va inventar una peculiar història: la nina s’havia anat de viatge, i ell, convertit en carter de nines, tenia una carta que li portaria l’endemà al parc. Aquella nit Frank Kafka va escriure la primera de les moltes cartes que, durant tres intenses setmanes, va lliurar a la nena puntualment, narrant les peripècies de l’extraordinària nina des de tots els racons del món. Ajudant-li a afrontar la pèrdua d’una manera més amable en aquest procés de creixement.”

 Aquestes cartes no es conservaren, però Jordi Sierra i Fabra va novel·lar la història en Kafka y la muñeca viajera i va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil  2007

 Finalment, la conclusió a la que arribàrem és que tal vegada Bogeries de Brooklyn és l’obra més fàcil de llegir i la més optimista, però no la més representativa de l’autor.

 Si us interessa, podeu consultar i descarregar la GUIA DE LECTURA que fèrem per a la sessió.

El proper llibre que comentarem serà  Adreça desconeguda de Kressmann Taylor,  dia 21 de maig.

adreca-desconeguda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s