Contra el vent del nord

Contra el vent del nord ens ha posat davant un tema molt actual: les possibilitats que ens ofereix Internet de relacionar-nos de forma diferent a fins ara.

La novel·la està escrita en forma epistolar. Els protagonistes, n’Emi i en Leo, no es coneixen però, per un error en l’adreça de correu electrònic, connecten. A partir d’aquí, a poc a poc començarem a veure com s’estableix entre ells una comunicació cada vegada més freqüent i més íntima. Assistirem a la necessitat que se’ls crea de comunicar-se, una necessitat que es converteix en dependència. A davant dels sentiments que els neixen, es demanen si no seria millor veure’s, però ells mateixos no estan segurs de si aquests sentiments resistirien davant un encontre real. Internet els proporciona un anonimat, els fa sentir segurs, s’ho poden dir tot sense problemes perquè no es coneixen i és igual l’aparença o la vida que duen. En Leo ve d’un fracàs amorós i n’Emi està casada. Una relació per correu electrònic no els posa en perill.

La relació que tenen els protagonistes es basa només en paraules, i tots sabem que les paraules són màgia, però, com comentaren alguns lectors, les relacions no només es basen en paraules, hi ha experiències reals, el dia a dia de les coses, i llavors podria la relació de n’Emi i en Leo passar de les paraules a les experiències i sobreviure? Difícil, ja que la imatge que tenen un de l’altre és una imatge idealitzada.

L’opinió de la majoria del lectors és que el llibre, que en principi sembla senzill i superficial, està molt ben escrit, que té diàlegs molt interessants sobre l’amor, l’amistat, la gelosia, l’aparença física, etc., i que només amb dos personatges aconsegueix enganxar el lector.

La temàtica va obrir la porta a preguntes com les següents: què fa que les persones es relacionin per Internet? Es pot mantenir una relació sense veure’s? Es considera infidelitat una relació “amorosa” per Internet?

Independentment del debat que es va crear amb aquestes qüestions, per a tots els assistents a la tertúlia va quedar clar que el progrés tecnològic ha canviat la manera de relacionar-nos.

Finalment, hem de dir que hi va haver un grup de lectors que trobaren que l’obra no aportava res i que llegir-la era una pèrdua de temps. Una tertuliana va comentar que tal vegada això passa perquè és una obra només per a gent amb un esperit romàntic.