Als 72 anys va morir ahir a Niza Georges Moustaki, el trovador mediterrani.
Seductor i revolucionari, poeta i músic es va fer mundialment conegut a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb temes com Milord, que va fer cèlebre d’Edith Piaf, Le Metèque, La mer m’a donné, Ma solitude o Li temps de vivre.
Contemporani d’una generació d’artistes que van donar a conèixer la “chanson française “, com el seu mestre Georges Brassens, o Jacques Brel , Moustaki va compondre lletres de cançons per a melodies que van interpretar Edith Piaf, Yves Montand, Barbara o Serge Reggiani.
El seu últim concert el seu darrer concert el va oferir en el Palau de la Música de Barcelona al gener de 2009, afligit ja d’una malaltia incurable . El febrer passat, assistit amb respiració artificial, va concedir la seva última entrevista al diari Nice Matin. “He donat la volta al món i als escenaris, grans i petits. He viscut coses magnífiques. He après que el que creiem adquirir és solament una petita i ínfima part del que ens queda per descobrir (…). Ara vull escriure, pintar. Consagrar el meu temps al que em dóna plaer, com sempre he fet”, deia llavors Moustaki, que deixa un repertori de 300 cançons.
De les moltes cançons que podíem haver triat per posar ara aquí, hem escollit Ma solitude perque com diu la mateixa cançó, …”y si yo prefiero el amor de otra cortesana, ella serà en mi ultimo día, mi última compañera”