La casa del propòsit especial de John Boyne

Després del parèntesi de les festes, dia 28 de gener ens tornàrem reunir per comentar la primera de les obres de 2014, La casa del propòsit especial, de John Boyne.

Val a dir que la trama de la novel·la gira al voltant d’un personatge: Georgi Danilovich Jachmenev. Mentre acompanya la seva esposa Zoia, que agonitza en un hospital de Londres, Georgi rememora la vida que han compartit. Els records s’amunteguen en una successió d’imatges, a partir d’aquell llunyà dia en què ell va abandonar el seu poble natal per formar part de la guàrdia personal d’Alexei Romanov, l’únic fill home del tsar Nicolau II. Així, la fastuosa vida en el Palau d’Hivern, les intimitats de la família imperial i els fets que van precedir la revolució bolxevic s’entremesclen amb el duríssim exili a París i Londres.

Quant a la nostra lectura i a les nostres impressions sobre la novel·la, s’ha de dir que, si bé va ser una lectura fàcil per a tothom, no va ser un llibre que agradàs per igual, fet que va donar peu a una tertúlia ben animada.

L’obra es desenvolupa en dues parts ben diferenciades: la que ens du a la Rússia dels tsars, a les seves riqueses i luxes i ens fa viure els darrers temps de la família dels Romanov; i la que ens transporta al París i Londres d’entreguerres.

Alguns dels tertulians consideraren que és molt superficial, que no profunditza en res i que cadascuna de les parts podria haver estat un llibre en si mateix si hagués tractat amb més profunditat els personatges que hi apareixen o hagués donat més importància als esdeveniments històrics de l’època. El temps històric en què s’emmarca l’obra donava per molt i, no obstant això, serveix només per situar els personatges i contar una història d’amor poc realista.

Per altra banda, els menys crítics amb l’obra opinaren que es tracta d’un llibre de lectura fàcil i molt entretingut i que el que realment pretenia l’autor era contar una història i centrar-se únicament en la part més emocional. De fet, el tema principal de l’obra és l’amor de Georgi i Zoia, és l’eix que uneix les dues parts del llibre. En cap moment no es tracta d’una novel·la històrica, encara que alguns dels seus personatges sí ho siguin.

Un altre aspecte que comentaren tots els assistents va ser que, si l’autor tenia la intenció que hi hagués un factor sorpresa amb el personatge de Zoia, com en el cas d’El noi del pijama de ratlles, no ho havia aconseguit.

Finalment, es va parlar de l’exili, de la por que moltes vegades persegueix els exiliats, l’enyorança que senten del seu país i de la desconfiança que sentia l’Anglaterra de l’època de la Guerra mundial davant els estrangers.

Acabàrem la sessió repartint el llibre de la següent tertúlia: Les veus del Pamano de Jaume Cabré, que es durà a terme dia 25 de març.

Si us interessa, aquí teniu la guia que es va fer de La casa del propòsit especial