A sang freda

Des de la biblioteca ens era un poc complicat fer aquest mes la crònica de la sessió i li demanàrem a n’en Jaume si ens podia donar un cop de mà.  Aquí us posam el text que ens ha fet arribar.

Dimarts dia 29 d’octubre es va desenvolupar la sessió mensual per compartir la lectura de l’obra de Truman Capote A sang freda.

Una de les qüestions que des d’un principi es va debatre era si es tractava d’una novel·la –amb elements de ficció– o d’una crònica periodística amb afegits novel·lístics. Aquesta darrera opció va ser la que reuní més opinions ja que el fet indiscutible era que tots els esdeveniments de l’argument corresponien a fets reals ocorreguts en el seu moment i que el lector ja sabia que això era així.

El fil de les aportacions es va centrar en aquest enriquiment amb elements narratius, més que no novel·lescos, a la crònica dels fets, i amb un maneig de les informacions que alternava les perspectives de la vida a Holcomb, de la família dels Clutter, i dels dos assassins fins a confluir en la nit tràgica i, després, en la recerca, detenció, judici i execució dels criminals. Tot sota l’objectiu de l’autor que volia oferir una àmplia visió de tantes circumstàncies com podien ser tengudes en compte pel lector a l’hora d’interpretar un crim tan esgarrifós com va ser de l’assassinat, el 1959, d’una família sencera de quatre persones a un poblet de Kansas.

També es va comentar un element paral·lel al text. És sabut que l’autor va quedar molt impactat per l’exhaustiva investigació que va dur a terme per redactar el llibre. En aquest procés va arribar a establir connexions afectives amb gent del poble i, sobretot, amb un dels dos acusats, Perry Smith, a partir de les similituds que en les seva converses compartiren relatives a una infantesa i joventut traumàtiques. Servia això per intentar justificar la comissió d’aquell crim? L’opinió general va ser que no, però que les conseqüències que va produir en l’autor permetien calibrar la mesura de l’efecte que l’obra produeix al lector: Capote no va tornar a escriure res d’un pes qualitatiu semblant al que li havia donat fama, prestigi i diners. Fins i tot la seva trajectòria posterior, amb obres literàries menors, va quedar marcada per crisis personals.

Un altre element objecte d’interès dels lectors va ser la imatge que reflectia l’obra sobre la societat nord-americana d’aquell moment –l’obra es va editar el 1966– especialment davant el fet de l’aplicació de la pena de mort. Els assistents comentàrem també la part final de l’obra en què s’hi inclouen informacions pericials sobre la salut mental dels acusats, i diversos casos d’altres assassins també condemnats a la màxima pena que compartien el corredor de la mort a la mateixa presó dels dos assassins dels Clutter.

Com de costum, l’intercanvi d’impressions va permetre que tots els assistents es beneficiasssin d’observacions, de detalls, de matisos, que no s’havien captat amb les lectures individuals. Hi hagué també aportacions sobre pel·lícules relacionades amb el fet o amb l’autor que enriquiren la tertúlia.

Al final es varen distribuir els exemplars de l’obra programada per ser comentada en dimarts 26 de novembre de 2013 que és El asombroso viaje de Pomponio Flato, d’Eduardo Mendoza.

Si us interessa, aquí podeu descarregar la guia que férem A sang freda