Massa felicitat.

GUIA

Ahir, dia 30 de setembre, els participants del Club de Lectura ens reunírem, després del descans estiuenc, per comentar el llibre Massa felicitat, d’Alice Munro, una obra composta per 10 contes.
El primer que vam comentar va ser la dificultat que tenguérem alguns per poder llegir més d’un conte seguit: unes vegades perquè necessites reflexionar per entendre el que ens vol transmetre l’autora, i d’altres per la duresa dels contes, que no et permeten sortir de les històries contades amb facilitat.
Els temes que tracta el llibre són molt durs, però, en la majoria dels casos, no són sinó un reflex de la societat en què vivim: un pare que mata els fills, una mare superprotectora, la crueltat infantil, etc., però cal dir que, si bé cadascuna d’aquestes històries pot ser dura en si mateixa, juntes en un recull de contes fan que el llibre sigui realment dens. Ni en un sol dels relats l’autora ens dóna un descans.
A una entrevista a La Vanguardia Alice Munro comentava “Espero que els lectors no els trobin (els contes) massa lúgubres. No els vaig pensar d’aquesta manera. Però, pel que jo sé de la vida, sempre és dura”.
Per altra part, un dels altres aspectes que es va comentar va ser l’estructura dels contes. Alguns afirmaren que l’autora tenia una manera d’escriure un tant previsible, com si hagués trobat una fórmula per fer els relats i la utilitzàs una vegada i una altra, arribant a crear un cert ritme. El que és cert és que, des que comences a llegir, et manté en tensió, intueixes que esdevindrà alguna cosa però, quan ocorr, no es recrea en el fet en si, sinó que passa per damunt ell com si anàs de puntetes, contant únicament el que és necessari.
Finalment, el darrer  tema que va sortir va ser el punt de vista des del qual estan escrits els contes. La majoria pensa que és un punt de vista molt femení. Algunes lectores opinaren que, fins i tot, era molt fàcil identificar-te amb certs personatges i observaren que quasi tots els personatges masculins surten molt mal parats.
Encara que la majoria dels participants de la tertúlia comentaren que els agrada més llegir novel·la que contes curts, tots coincidírem que estàvem davant un llibre molt ben escrit, amb una prosa que captiva, i que estàvem satisfets d’haver-lo llegit.