El secret de la mare

El secret de la mare

Per començar, podríem dir que, encara que alguns varen comentar que no els il·lusionava llegir un llibre sobre l’holocaust, ja que trobaven que era una temàtica molt vista, aquest llibre va agradar molt a la majoria dels lectors per motius diversos.

El primer que els va sorprendre és que, tot i estar ambientada en la Segona Guerra Mundial i, per tant, en l’holocaust, no estam davant un llibre que parli dels horrors que es van cometre i, quan ho fa, no hi profunditza, no s’hi recrea, simplement els menciona i deixa que sigui cada lector qui senti i s’horroritzi pel coneixement que té d’allò que va succeir. Aquest punt, a la majoria dels lectors, els va recordar un llibre que ja havíem llegit al Club de Lectura, Adreça desconeguda, per la coincidència temàtica, la perspectiva i pels recursos que usa l’autor.

Varen coincidir en què el tema principal de El secret de la mare no és l’holocaust, sinó la bondat, la generositat, l’empatia, la humanitat duita al màxim. L’autora ens mostra com, dins tota barbàrie, poden persistir els valors, uns valors que, en aquest cas, estan representats per Franciska i la seva família.

Als lectors, davant aquest llibre, se’ls varen plantejar certes preguntes: tendria jo aquest valor? Arriscaria la vida dels meus per uns altres? És lícit tenir por? Mirar cap una altra part et fa dolent? Què és el que fa que les persones siguin bones i tenguin tanta fortalesa?

Per sort, no es varen haver de respondre aquestes preguntes, ja que algunes d’elles ja tenen resposta en el mateix text: “La por és un sentiment real i ben lícit […] La gent valenta té por, però actua malgrat aquesta por […] L’altra gent no és dolenta, és gent que no ha pogut superar aquesta por.”

Un altre aspecte que varen valorar va ser que el llibre estàs narrat en primera persona i en present, ja que els feia sentir com si formassin part del relat. Per a la majoria, les frases curtes, l’absència de descripcions i digressions, l’habilitat de connectar les històries i la brevetat dels capítols demostren un bon maneig del llenguatge i donen agilitat a l’obra. La història està escrita de forma molt poètica i és un llibre ple de subtileses i detalls.

Pel que fa als personatges, allò que va agradar als lectors va ser que cadascun d’ells conta les seves vivències i com li afecta l’ocupació nazi a Polònia, la qual cosa ofereix visions diverses, diferenciades, però, al final, el destí de tots està en mans d’una persona: Franciska.

Franciska, tot i que ella no narra cap capítol, és el personatge que més coneixen els lectors. És una persona decidida, que fa el que creu que és correcte. Ho fa ara i ho va fer quan va deixar el seu home. És una dona de principis, principis que ha sabut transmetre als seus fills.

Per a Helena, la filla de Franciska, el nazisme li suposa créixer ràpid i adonar-se’n de la realitat del món. Accepta i comparteix les decisions de la seva mare, com en Damian, el seu germà. Són gent noble i solidària.

Als lectors, els va agradar també el personatge de Vilheim, ja que suposa el contrapunt a la barbàrie nazi. L’amor que sent cap a la seva padrina, cap a la seva terra, les ganes de viure de forma pacífica i de passar desapercebut per no ficar-se en problemes, ens demostra que ell també era una víctima i que, possiblement, hi devia haver altres alemanys que pensassin igual. De fet, Casmir, enamorat d’Helena, encara que amb una situació molt diferent de la de Vilhem, té uns sentiments similars i no es deixa endur pel nazisme dominant. Ells representen els sentiments purs i la bondat de molts d’alemanys.

Finalment, els lectors varen considerar que estaven davant un llibre positiu, un llibre que els demostra que no s’ha de perdre l’esperança i que els fa veure les conseqüències que poden tenir els seus actes damunt els dels altres. Com va dir un lector, “és una història guapa dins un món horrorós”.

D’altra banda, també hi va haver alguns lectors que varen considerar que l’obra donava molt més de si, que hagués pogut ser més llarga i que la simplicitat, que per a molts va ser un tret positiu, no els va convèncer.

Aquesta és l’opinió del Club de Lectura; si t’animes a llegir-la, pots deixar-ne el teu comentari.

Guia pdf: El secret de la mare