La vida al davant

    La vida al davant ha estat una obra que ha captivat la majoria d’assistents al Club de Lectura i per a alguns, fins i tot, ha estat la millor de les obres llegides fins ara. De tota manera, també hi ha lectors que han considerat que, tot i que es pot llegir bé, no ens trobam davant una obra tan excepcional.

 

En tot cas, on radica l’èxit d’aquesta obra? Probablement, en tractar temes tan importants i actuals com l’amor, la solitud, la vellesa, la solidaritat, la tendresa, etc., i fer-ho, a pesar de la duresa del relat, amb un to d’ironia, humor i esperança.

La vida al davant és la historia d’uns personatges marginals que viuen al barri de Belleville al París dels anys setanta, un barri que, com comentaren alguns assistents, podríem trobar a qualsevol ciutat del món, on la prostitució, les drogues o el racisme són el centre de la vida. Però, malgrat la cruesa de la situació, la visió que del barri ens dóna l’autor és, fins i tot, positiva, ja que no es recrea en la part més sòrdida d’aquest món, sinó que l’enfoca des d’un punt de vista d’esperança, on tots els personatges formen una gran família, en la qual, al final, allò que preval és la convivència i la solidaritat.

Dins aquest ambient, hi trobam Momo, el personatge principal, un nin “fill de puta”, que no sap l’edat que té i a qui la vida ha llevat la infantesa i l’ha fet créixer abans d’hora. Se sap moure dins un món de prostitutes i proxenetes, però, a la vegada, segueix conservant la ingenuïtat d’un nin. Un nin que s’adona de la importància d’estimar i de ser estimat per poder sobreviure a les adversitats que ens posa la vida i que, al llarg del relat, lluitarà contra la solitud dels que l’envolten i contra la seva pròpia.

En aquesta aventura l’acompanya la senyora Rosa, l’altra protagonista, una jueva supervivent d’Auschwitz i exprostituta que es guanya la vida acollint nins de prostitutes a casa seva. Una dona que, amb el temps, Momo ha arribat a veure i estimar com la mare que no ha tengut mai, una dona a qui el record de l’holocaust no l’abandonarà al llarg de la seva vida. En definitiva, són dos personatges que es necessiten l’un a l’altre per poder fugir de la solitud.

Aquests serien els trets principals de l’obra, però en comentàrem molts d’altres, com ara la hipocresia de la gent, que no es mou fins que no li arriba la pudor de la mort, l’eutanàsia, la manera actual que té la nostra societat de tractar els vells, etc.

És una obra per reflexionar i, com deia una lectora, una obra per subratllar moltes de les frases que hi apareixen.

Si us interessa podeu consultar la guia que es va fer per a la sessió.

Guia :La vida al davant

Dia 24 de juny es comentarà Flor de neu i el ventall secret a la Biblioteca de Sa Colònia.