Dia 25 de novembre al Club de Lectura comentàrem el llibre Moon River, de Vicenç Villatoro, i dia 15 de desembre tenguérem el gust de tenir entre nosaltres a l’autor.
El resum de l’obra podria ser el següent: Pere és escriptor i ha acabat una relació sentimental, se sent sol. Un dia coneix Maria, a un banc on s’han assegut tots dos, a l’Hospital Clínic de Barcelona, mentre ell espera els resultats d’una anàlisi i Maria, pacient de la sala de ginecologia, espera per fer-se una prova. Junts comencen una sèrie de converses, el resultat de les quals és aquesta obra, que hauria estat escrita temps després pel personatge de Pere.
El llibre, com ja és habitual entre els nostres tertulians, va tenir opinions enfrontades.
D’una banda, trobam els que gaudiren amb la seva lectura i pensaven que Moon River els posava davant una situació que els feia reflexionar sobre temes transcendentals, temes que, en un moment o altre de la vida, ens afecten a tots. Per a ells era un llibre intimista, un llibre d’emocions i sentiments que tothom hauria de llegir, un llibre on el que menys importa és el que passa als personatges i el que més, el grau de reflexió que provoca en el lector.
Una visió distinta tenien els que comentaren que estàvem davant un llibre massa trist i pessimista, que no enganxa. Segons aquest sector, el tema tractat podria donar peu a sentir empatia amb els personatges, però hi manca emotivitat i no aconsegueix que et posis a la pell dels protagonistes. Sembla un assaig més que una novel·la i, potser, seria una millor obra si s’hagués novel·lat un poc més, desenvolupat altres personatges, aprofundit sobre certs temes, etc.
Al final de la sessió es va comentar que podria tractar-se d’una novel·la de caire autobiogràfic, on l’autor, arran de la mort de la seva dona, fa una reflexió novel·lada sobre temes com la vida, la malaltia, la solitud, la mort, l’atzar, etc. Assabentar-se d’aquest fet va donar una idea diferent a alguns dels assistents sobre la lectura realitzada, i els va fer entendre millor l’obra i la manera de tractar els temes. A tot això, varen ajudar també les explicacions que va donar Villatoro el dia que va compartir el Club de Lectura amb nosaltres.
En primer lloc, després de les presentacions, Vicenç ens va parlar sobre com funciona el mecanisme de fer una novel·la. Per a ell, “un escriptor viu relacionat sempre amb l’escriptura. El novel·lista ho és sempre, ja que a cada moment va veient maons, pedres per construir una novel·la, diferents històries, fets, anècdotes, notícies, etc.”. Segons Villatoro, “la literatura és una fàbrica de donar sentit a la vida, on s’estableix un pacte a dues bandes entre qui ha escrit un llibre i qui el llegeix. Els termes d’aquest pacte apareixen a les primeres pàgines de la novel·la i l’obligació, tant de l’autor com del lector, és establir aquest pacte durant la lectura”.
A la pregunta d’un lector que li demanà si no hauria estat millor fer un assaig, l’autor va respondre que “la meva idea no era persuadir o convèncer, sinó reflexionar sobre alguns temes; és un llibre que planteja més preguntes que respostes. […] És una ficció, una falsedat construïda per articular preguntes que sí són autobiogràfiques”.
Ens va comentar que la novel·la Moon River està construïda sobre la pregunta “per què jo?”, i d’aquí surt, a la novel·la, la possibilitat de canviar els destins, com a La casa de los deseos, de Rudyard Kipling. És un llibre proper, on és palès el sentiment i on es tracten els temes de la mort, la por, la solitud i les incògnites del futur.
Finalment, i com a anècdota, ens va comentar que va escriure el llibre a mà i que el va retocar fins a 16 vegades abans d’anar a la impremta, ja que ell entén la literatura com una artesania.
No cal dir que els usuaris gaudiren compartint aquest vespre amb Vicenç Villatoro.
Si us interessa, podeu consultar la guia que es va fer.
Guia : Moon River
BLOG BIBLIOTECA NA BATLESSA 