Aurora Boreal

aurora-borealDimarts dia 24, després de l’aturada estiuenca, varem reprendre El club de lectura amb el llibre Aurora Boreal de Asa Larson.

Començàrem la tertúlia llegint un e-mail d’uns dels tertulians habituals que no havia pogut assistir, però que ens deixava les seves opinions i que ens serviren per donar peu al debat.

Per primera vegada hi va haver posicions molt clares i diferents entre els lectors. Mentre uns opinaven que l’obra tenia elements de sobra per considerar-la bona, sobretot tenint en compte que era la primera novel•la de l’autora, altres lectors trobaren que no mereixia l’èxit que havia obtingut.

La novel•la , que comença amb el cruel i macabre assassinat d’un conegut dirigent religiós, per alguns no aconsegueix mantenir l’emoció de les primeres pàgines ja que decau i no torna agafar ritme fins més o manco la meitat del llibre i el final és, fins i tot, massa previsible, la qual cosa fa que perdi força la història.

Un altre sector considerà que la novel•la és àgil, entretinguda i que els personatges, principalment femenins, estan molt ben definits , especialment na Sanna.

Si bé hi va haver discrepàncies en torn a l’èxit o no de la trama i el seu desenvolupament, amb el que sí hi va haver consens va ser amb molts d’altres aspectes que apareixen en el llibre.
Un d’ell és el tema de l’Església i el poder que té per atreure a la gent, així com la corrupció que es pot crear en torn a ella.
Per altra banda, cal destacar els paratges en els quals transcorre l’obra. El fred s’allotja a cada pàgina de la novel•la, són paisatges de neu perpètua que poden provocar grans dosis de desesperació, solitud i angoixa. L’entorn queda molt ben dibuixat i permet sentir l’ambient nòrdic en tot la seva gèlida esplendor. Coincidírem en que ens dona a conèixer una cultura que per a nosaltres és força llunyana.

Finalment la lectura va servir per fer un poc de comparativa amb altres autors de novel•la negra suecs com Stieg Larsson, Henning Mankell i Camilla Läckberg i recomanar Agata Christie als que no l’havien llegit mai.

Aquí teniu la guia de :Aurora boreal

La pròxima tertúlia serà dia 29 d’octubre i comentarem  A sang freda de Truman Capote

Un pensament sobre “Aurora Boreal

  1. Amalio Arnandis

    Salutacions,

    Dimarts 24 de setembre tindrà lloc la trobada postvacacional que girarà al voltant de la novel·la Aurora Boreal d’Asa Larsson.

    Com que no podré assistir per l’acte reivindicatiu que tindrà lloc a l’ajuntament d’Artà voldria deixar-vos els meus comentaris per si en volen fer menció durant la trobada:

    – Dins el gènere novel·la negra puc dir que n’he llegides de molt millors. No manté el suspens, és a dir, no enganxa. Pot ser sigui perquè les frases curtes sense enllaços lluny de crear tensió i intriga fan que la lectura resulti farragosa, mala de llegir i seguir. La trama, no està ben lligada, els flashbacks allunyen el lector de la història, només serveixen per donar a conèixer els personatges.

    – Els personatges, en la meva humil opinió, és dels pocs aspectes que es salven i més per desconeixement del caràcter nòrdic, fred, misteriós, solitari, fosc, … que pel retrat que l’autora en pugui fer.

    – Resumint, tot i haver-se posat de moda la novel·la negra nòrdica, aquesta no és, per jo, un bon example ! ! ! Sí, que ho és de sociologia però com a novel·la …

    – La informació facilitada al fulletó informatiu sobre la novel·la és molt bona. Les referències a la novel·la policíaca i de misteri tradicional de la literatura anglesa és molt correcta.

    Espere que els comentaris hagin servit per donar més punts de discusió.
    Em sap greu no poder participar i escoltar els vostres ! ! !
    Atentament,

    Amalio Arnandis

Deixa un comentari