L’últim patriarca

patriarcaEl passat 24 de març de 2015 ens reunírem, a la Biblioteca, uns quinze membres del Club de Lectura per parlar del llibre de Najat el Hachmi, L’últim patriarca. Començàrem la sessió comentant a trets generals si ens havia agradat aquesta novel·la i el que més o menys ens havia cridat l’atenció durant la lectura.

 

Així doncs, ens centràrem en comentar no només la història, sinó l’ambient en què està inspirada i que l’envolta. Allò que més va agradar és que aquest text sembla una espècie d’inventari dels tipus de relacions que existeixen entre els homes i les dones a la cultura marroquina i àrab en general. La història ens fa atracar-nos un poc a aquesta manera de viure, tot veient el punt de vista de les dones, que semblen tenir el seu destí dirigit pels homes: els patriarques. També es valorà positivament que s’abordi el tema dels maltractaments tant a les dones com als infants, atès que la novel·la conta els fets autobiogràfics viscuts per la protagonista i la seva família, que els sofreixen al llarg de la seva vida. Va cridar l’atenció que ella veu la submissió i aquests maltractaments com una cosa normal i rutinària, ja que és la manera que té el seu pare de tractar les dones i els infants.

 

Es va comentar també que Mimoun Driouch —el pare de la protagonista— és el personatge principal de la novel·la. Ell és qui marca el destí de la resta de la família i qui decideix per tots; fa que tota la família es traslladi a un nou país amb una cultura diferent, i els allunya de tot allò que coneixen. La seva filla s’adapta al nou món que l’envolta i on creix, tot trencant amb els seus costums i aconseguint escollir a poc a poc el seu camí. Es va dir també que aquests són uns fets valents que trenquen amb unes tradicions i valors encara vigents en algunes parts del món; per sort, la protagonista no seguirà amb aquestes tradicions de submissió de la dona davant l’home i les seves accions fan que el seu pare sigui el darrer patriarca a la família.

 

El que no va agradar al grup va ser la manca de passió a la novel·la. És a dir, els fets que es narren, tot i ser viscuts en primera persona, estan contats sense emotivitat. La ira i la resta d’emocions dels personatges són mencionades, però semblen fingides, i la protagonista parla del seu pare sempre de la mateixa manera al llarg de la seva vida. En resum, la lectura no va aconseguir transmetre emocions al lector.

 

Com a conclusió, podríem dir, amb paraules d’un tertulià que no va poder assistir i que ens deixà un escrit amb què tothom va estar d’acord, que “el valor d’aquesta lectura rau més en els fets —una jove que trenca amb els cànons socials i culturals del seu origen— i com a denúncia d’una submissió inadmissible al segle XXI, que no pas en l’estil narratiu”.

Si us interessa, aquí podeu descarregar la GUIA que es va fer.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s